Som Pirineu?

Llegia ahir al matí, amb certa decepció, un article de Pallars digital, que reclamava cinc túnels per cosir el Pirineu, com si això fos el sant grial de la gent de muntanya, allò que ens traurà de la decadència que alguns volen que creiem que tenim. Estimats/es, el Pirineu no és un territori subdesenvolupat i molt menys perquè no té túnels i autopistes. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Imatge

Partint de la base que el concepte d’equilibri territorial no existeix, pel simple fet que les decisions es prenen a tocar del Mediterrani i que la muntanya encara es veu com un territori de pastors on anar a passar el cap de setmana, quin equilibri demaneu? Una autopista pa’ti, un túnel pa’mi? Anem a mitges amb els metropolitans? O ens ho repartim en funció de la població? Si paguem més impostos al Pirineu tenim dret a tenir més inversions o hem de parlar de projectes de país? Penseu bé les respostes que big brother Madrid us està mirant…

Dramatitzo, perdoneu, aquesta no és la qüestió més important: l’article tracta de planificació territorial. I pregunto jo als experts en la matèria, qui vol una malla quadricular per tot el país? Què guanyem com a nació arribant en 5 minuts a qualsevol altre lloc ara que estem hiperconnectats cibernèticament? Estimats/es, crec que estem confonent dos conceptes bàsics per triar el model de país que volem: una cosa és l’equilibri territorial i una altra molt diferent la cohesió. Traduït col·loquialment com “el Pirineu s’ha de cohesionar, socialment, identitàriament, territorialment, ambientalment i tots els –ment que vulguem afegir”. I això no implica que un de Vielha se’n vagi a fer el vermut a La Seu. Ui, he dit Vielha, perdoneu, això no és Pirineu català sinó occità (ironitzo fent servir el discurs radical de bona part dels catalans envers els aranesos. Ara hi tornaré amb això).

I és que és molt fàcil agafar un llapis i començar a dibuixar forats i línies pel territori, no us imagineu la quantitat de potencials urbanistes frustrats que té la nostra societat (els perillosos són aquells amb poder polític, econòmic o mediàtic!). Així ho hem fet durant molt de temps amb resultats tant decebedors com l’eix Vic-Olot, us en recordeu? Mireu què deien, doncs ara es veu que no passa ni la meitat dels vehicles previstos #oletu. Encara no hem après res? Ja seria hora. No estimats/es, la planificació del territori no es pot basar en les infraestructures i els grans projectes, no si volem que termes com cohesió, participació, ciutadania, sostenibilitat o innovació formin part del nostre vocabulari sociourbanístic-territorial.

Imatge

El nostre petit país té les àrees funcionals que té per orografia, per tradicions, per cultura, per societat, per història de l’economia i d’intercanvis comercials i un llarg etcètera que repassaria la història del paisatge català i aranès. Si, aranès també, perquè si bé els aranesos treuen pit i diuen que són pirinencs, ja seria hora que la resta de pirinencs (i ho faig extensiu més enllà de la serralada) entenguessin i assumissin que enguany és el 700 aniversari de Era Querimònia, aquell document que els representats del poble aranès van signar amb el rei Jaume II al castell de la Suda de Lleida el 1313 i què, entre altres, reconeix la seva singularitat, les seves institucions, la seva llengua i les seves costums. L’Estatut de tots els catalans/es així ho ratifica.

Aquest document va posar les bases per a que en un mateix territori (dic territori, no nació) poguessin conviure harmònicament dos pobles (ara si, dues nacions, sense estat, per ara). Com aranesa estic cansada del discurs discriminatori independentista. Sí, discriminatori, perquè a la que algú us recorda que Aran existeix la resposta automàtica és “vosaltres sou occitans”. Deixeu de dir què som, ningú ho sap millor que els propis aranesos, i concentreu la vostra energia en entendre que si ens excloeu és la legitimitat del poble català la que surt pendent. Vaja, que cohesió no vol dir uniformització. Per què ho dic això? Doncs perquè ni històricament, ni socialment, ni identitàriament es pot justificar una sola vegueria i una sola capital al Pirineu (torneu a llegir l’article si heu passat per alt aquest detall), a no ser que vulgueu acabar amb la història i identitat del poble aranès.

Imatge

El Pirineu no es pot dividir, som gent de muntanya, catalans, andorrans, francesos, occitans… Per què us encaparreu en afeblir el nostre discurs amb divisions nacionalistes? Catalunya és Catalunya, Occitània és Occitània i el Pirineu és un territori amb dos pobles que es poden entendre i anar a una si l’un respecta l’altre. Fàcil, no? I per anar a una no cal foradar-ho tot.

Per últim, un aclariment, tot això no té res a veure amb abandonar o no certes àrees amb quatre camins de carros perquè precisament això, ben gestionat, pot ser la clau del seu desenvolupament. Si s’abandonen és potser perquè les inversions a muntanya o es fan on no s’haurien de fer o simplement, no es fan. Però de la no política de muntanya i de com un territori es pot desenvolupar apostant pels valors del paisatge i per la seva identitat potser que en parlem un altre dia.

Anuncis

One response to “Som Pirineu?

  1. Retroenllaç: Els jocs de la fam | blogterritoriA·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s