Planificar el risc

Inundacions a Les

El primer dia passes por i intentes salvar coses i a tu mateixa. El segon dia ets conscient de les destrosses, et sents orfe perquè cap mitjà de comunicació parla del teu poble i et poses a netejar ajudada per una mobilització ciutadana espectacular i sense precedents dels veïns i veïnes de Les. Sou uns i unes cracs i estaré eternament agraïda per la vostra ajuda. El quart dia, amb el fang que t’ha penetrat a l’ADN i una història per explicar al néts, ja has sentit prou tonteries de polítics i pseudo-experts amb corbata i arriba el moment de, amb el cap fred, rajar.

Els aiguats de la Vall d’Aran no es podien evitar perquè no podem controlar la natura, però les destrosses que han fet si que es podrien haver evitat. Com? Planificació territorial estratègica que incorpori el risc real en la presa de decisions i disseny dels usos en les zones d’influència dels cursos fluvials, en aquest cas la Garona. Anem per parts, com va dir Jack l’Esbudellador.

És mentida que l’aiguat fos imprevisible, es tracta de fenòmens recurrents, amb períodes de retorn de 50 anys en aquest cas. Què vol dir això? Que estadísticament cada 5 dècades la Garona es desborda quan coincideixen fortes tempestes i desgel. El que és greu és portar 3 dies en situació d’alerta i que la població no se’n assabenti, sobretot després de gastar-te una morterada en un sistema per controlar els rius. No ens van avisar fins les 7.00 del dia 18 de juny, 2 hores abans de que la Garona trenqués el mur de contenció i entrés pel carrer Paisàs a Les. Primer error: manca d’informació, previsió i alerta a la població.

És mentida que no hem pogut fer res per evitar destrosses. Al 2010 es va aprovar el Pla Director Urbanístic de la Vall d’Aran, que preveia la creació del Parc Territorial de la Garona, un espai on es definirien els usos permesos a través d’un pla director específic. Decidir modificar el PDU per respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics del territori i reforçar l’autonomia municipal sense pensar en la urgència i l’interès general ens ha portat a un impàs de 3 anys sense planejament urbanístic en zones de risc. Segon error: el bé comú i la seguretat ha d’anar per sobre dels interessos particulars i polítics.

És mentida que la culpa sigui de la confederació hidrogràfica i de l’ACA per no deixar netejar la llera de la Garona i posar multes per danys ambientals. Tallar tots els arbres dels bosc de ribera i artificialitzar les lleres només faran que fer augmentar el risc a mig i llarg termini. La gestió ecològica dels ecosistemes fluvials, permetent la seva dinàmica natural, és una mesura de control del risc que molts països ja han implantat. L’únic que cal netejar és el fang. Tercer error: cal respectar les dinàmiques fluvials naturals i incorporar-les a les polítiques de gestió territorial, que han de ser integrals.

És mentida que la solució sigui fer murs de contenció per protegir càmpings i polígons industrials incorrectament ubicats. Les mesures preventives han d’anar en el sentit de planificació d’usos en les zones inundables, dimensionament adequat dels ponts i traçat lògic de carreteres i altres infraestructures. Els rius, amics i amigues, formen meandres, a vegades només els veiem quan es desborden, doncs bé, tots els trams de carretera enfonsats estan en un d’aquests meandres. Us recordo el meu post sobre les infraestructures al Pirineu de fa uns dies, malauradament vigent a l’Aran. Quart error: la planificació d’usos i infraestructures ha d’incorporar el risc i els factors ambientals en el disseny i no basar-se només en criteris econòmics i de confort.

És mentida que el fet de trobar-te en zona inundable des de fa molts anys legitimitzi les demandes de protecció. La majoria de càmpings aranesos no s’adapten a la legislació urbanística i ambiental vigent i s’han de legalitzar o traslladar-se, l’ARE prevista a Les hauria quedat completament inundada d’haver-se tirat endavant, el polígon industrial de Vielha, com el golf de Salardú, està en zona inundable i ara vol ser una de les 10 àrees estratègiques de Catalunya. Cinquè error: cal parlar de catàstrofes naturals o d’imprudències humanes? O planifiquem el territori amb seny o això tornarà a passar.

És mentida que la Val d’Aran sigui un cas d’urbanisme sostenible exemplar. No té Pla director urbanístic vigent i molts municipis no tenen ni POUM’s aprovats. S’ha construït en zones inundables i amb risc de despreniment, hi ha nuclis que han multiplicat per cinc la seva superfície, s’han artificialitzat les lleres dels rius fent-les més estretes, s’han autoritzat càmpings i indústries on només hi hauria d’haver camps i prats i un llarg etcètera. Sisè error: els polítics han de deixar de ser els experts en planificació del territori d’un cop i reconèixer les coses que no s’han fet bé per, ara que cal refer-ho tot aquí, començar de zero d’una forma verdaderament sostenible i estratègica. Ofereixo el meu consell expert a qui el vulgui escoltar.

I és que les catàstrofes naturals tenen una part positiva, ara que ho tenim tot destrossat podem triar entre refer el que teníem exactament igual o fer balanç i aprendre dels errors i incorporar els factors ambientals en la planificació territorial al mateix nivell, o superior fins i tot, que els criteris econòmics. D’això si que se’n diu sostenibilitat, natural i humana. Però bé, tampoc hi confio gaire, ja us diré en què i com es gasten els diners aquells que els rebran, jo per ara, vaig a començar el tercer dia de neteja de fangs del poble de la mà de tots els meus veïns i veïnes, els únics que han estat a l’alçada.

Anuncis

20 responses to “Planificar el risc

  1. ,,,no veig comentaris de responsables politics, ni d,alcaldes, senador, diputats, sindic,…SENYORS!!!!,,,lleguiu el que escriuen els fills d,Aran que han estudiat i s,han format. Estan parlant del futur del nostre pais!!!

  2. Completament d’acord, per fi, s’evidencia la sensatesa i el sentit comú. T’encoratjo que facis arribar aquesta reflexió als del Síndic d’Aran perquè se l’emmarquin a porta dels seus despatxos, reflexionin i aprenguin la lliçó.

  3. Retroenllaç: Eth risc: desbrembe, planificacion, canvi climatic | Amics dera Garona·

    • Gràcies, esperem i demanem la necessària reflexió sobre les causes del que ha passat i iniciem un debat per reconstruir-nos i canviar de política urbanística. Avui, 10 dies després, només es reconstrueix tal i com estava tot, sense anàlisi, sense aprendre dels erros, contra-natura, a cop de decisió política. El debat ciutadà és imprescindible

  4. Totalment d’acord amb tu. Un temps de retorn de 50 anys com el del Garona és massa gran pels polítics que pensen en temps de retorn de 4 anys (fins les properes eleccions). Esperem que aprenguem dels errors i no justifiquen en clau de desastre natural el que en realitat és error en les planificacions territorials

    • Sembla que no n’aprenem, l’anàlisi de les causes i el debat sobre com reconstruir, evitant errors del passat, és, avui, inexistent a l’Aran.

  5. D’acord amb el que dius i gràcies per dir-ho. Però una cosa pel que fa als polítics: Els polítics actuen com actuen perquè, al capdavall, els deixem actuar.

  6. tendrian que multar a los politicos y tecnicos que permitieron las edificaciones en terrenos no validos por los diferentes peligros naturales la gente confiada compra casas tranquilamente y usa las instalaciones en vacaciones que se convierten en ratoneras en desastres como este

    • desgraciadamente aquí nadie analiza nada ni depura responsabilidades, sólo se reconstruye sin planificación estratégica

  7. Suscribo al 100% todo lo que dices… se podría decir más alto, pero no más claro. ¡Gracias!

      • es un escrito muy bueno gracias por hacerlo tambien deciros al pueblo de les que estamos muy apenados por lo que ha pasado, estamos con vosotros y muy enfadados por ver que en las noticias en general solo existe un valle de aran como siempre, estamos con vosotros.

  8. Demori qu’eth tòn escrit arribe ad aqueri qu’agen de préner decisions e, que maugrat tot eth mau, mos calerie sauvar era part positiua de hèr-ne un balanç entà apréner des errors.
    Rehèr-mos, ara, en tot tier en compde era sostenibilitat naturau e umana ena planificacion territoriau ei ua dusau oportunitat que non cau deishar passar.
    Mèrci peth tòn escrit, reflexionar d’aguesta faiçon va ben entà saber o on èm e entà on volem anar!!

  9. Perfecte descripció dels errors i solucions. Un comentari sobre el “Sisè error: els polítics han de deixar de ser els experts en planificació del territori …” No només de planificació del territori, sinó de tot: els polítics no han de ser experts en educació, ni en eficiència de les administracions, ni en salut pública, i un llarg etcetera. Per això tenen els tècnics als que haurien d’escoltar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s