La ciutadania ha passat a l’acció

Comprar el diari, veure el telenotícies o escoltar la ràdio fa temps que desmoralitza. Econòmicament anem fatal i contínuament apareixen organismes supraestatals que imposen mesures impresentables. Políticament no va gens millor: per amagar les seves corruptel·les, alguns governs s’amaguen darrera el plasma i d’altres s’embolcallen amb la senyera. Laboralment, només es reparteixen engrunes i es convida a servir cafès a l’estranger. A nivell social, aviat podrem comptar els nostres drets amb els dits d’una mà… Tot plegat, un clima que fa abaixar el cap cada matí i que té a moltes persones atemorides.

Tot i això, al marge d’aquests temes mediàtics que ràdios, televisions i diaris ens insisteixen amb desastroses tertúlies (algun metge hauria de començar a desaconsellar-les!), ja fa temps que estan emergint moltes i diverses experiències ciutadanes que evidencien un despertar innovador. Per marxar de vacances amb el cap una mica més alt, crec que és necessari posar-hi el focus, per adonar-nos que malgrat tot, moltes persones tenen energia i esmercen esforços en el bé col·lectiu.

L’esclat de la bombolla immobiliària ha fet evident l’altra cara del miratge econòmic de fa uns anys, deixant les ciutats plenes de solars buits i d’àrees periurbanes en desús. La reapropiació per part de la ciutadania d’aquests espais en molts casos s’ha produït amb la creació d’horts urbans. Ja sigui perquè el context econòmic ha forçat noves (o velles) formes d’autoconsum o per una major consciència ambiental, arreu del país estan sorgint horts urbans autogestionats. Plantem-nos! és una iniciativa de Terrassa, de la Cooperativa de Consum Responsable de l’Ateneu Candela i del Grup per la Protecció dels Espais Naturals (GPENAT). Les entitats proposaren als pressupostos participatius de la ciutat el projecte Horts contra la crisi i pel medi ambient, amb l’objectiu de crear una xarxa d’horts a tots els districtes, i per reforçar les relacions comunitàries retornant als buits urbans els usos productius, socials i ambientals.

horts terrassa

Huertos Compartidos, ideat per l’Associació Reforesta a nivell estatal, posa en contacte persones que volen cultivar aliments i d’altres que són propietaris de la terra a través d’un mapa on es localitzen les terres disponibles. El seu lema és “Tu cultives, jo et deixo la terra”.

La reapropiació dels espais abandonats a les ciutats també s’ha fet creant noves places i espais públics. Veïns del Districte Centre de Madrid fa dos anys i mig s’organitzaren per donar un ús temporal al solar d’un antic poliesportiu que havia estat enderrocat, creant El campo de cebada. Ateses les poques probabilitats que es construís el nou poliesportiu, els veïns optaren per donar cabuda a activitats culturals, socials, artístiques i esportives per fomentar les relacions socials entre el veïnat.

solar o campo

En el camp de l’educació, l’AMPA de l’escola El Gegant del Rec de Salt ha decidit implicar-se directament en l’autoconstrucció del nou col·legi. Després de set anys en barracons, l’AMPA ha elaborat un projecte que, amb el suport de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Salt, pretén promoure la bioconstrucció del nou edifici i alhora donar feina als pares i mares que es troben a l’atur.

projecte autoconstruccio escola

A nivell energètic, la cooperativa Som Energia és l’exemple més reeixit. Creada al desembre del 2010, ja té més de nou mil socis/es els quals poden contractar-hi el seu consum d’electricitat, amb la garantia de consumir energia verda.

Ben coneguda és l’activitat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Concretament, l’Obra Social de la PAH fomenta la reapropiació ciutadana d’habitatges buits arrel d’execucions hipotecàries i que són propietat d’entitats financeres. Quan les concentracions ciutadanes no aconsegueixen paralitzar els desallotjaments, la PAH impulsa recuperar la funció social dels habitatges buits, ocupant-los, i evitant que les famílies es quedin al carrer.

obra social PAH

També en el camp cultural estan emergint diferents experiències. Des de Redetejas a Sevilla, es proposa la creació d’una xarxa ciutadana de microespais culturals en terrats privats, de manera que els veïns programin i decideixin els continguts culturals dels seus propis espais, posant en relació propietaris, artistes i convidats. La ciutadania també ha creat grans equipaments culturals com Can Batlló, al barri de La Bordeta de Barcelona. Cansats d’esperar l’acció de l’Ajuntament i dels plans especulatius de la immobiliària propietària del complex industrial, el juny del 2011 els veïns i veïnes entraren al complex industrial per recuperar-lo com un espai pel barri. Avui les naus estan en procés de rehabilitació i conté la biblioteca autogestionada més gran de Catalunya, un auditori, un espai de creació musical i un futur rocòdrom.

Amb la voluntat de fomentar la convivència entre el veïnat, fa dos anys i mig va néixer al barri de Santa Eugènia de Ter de Girona el Banc de Temps Pont del Dimoni. Aglutina a set-cents socis, que han realitzat dos mil intercanvis, sumant més de 3200 hores intercanviades. A banda de contribuir a resoldre problemes de la vida quotidiana, l’objectiu principal dels seus impulsors fou la voluntat de fomentar les relacions personals i la confiança entre la ciutadania de diferents procedències.

En un moment on molts consideren que tenim una societat immòbil davant la crisi i una contínua retallada de drets, on molts es pregunten perquè no hi ha una revolució al carrer, de forma més o menys silenciosa la ciutadania va creant petits oasis de col·laboració, cooperació i/o reapropiació. La majoria dels exemples citats són experiències sorgides a finals de l’any 2010 o mitjans del 2011 i avui continuen creixent. No són reivindicacions-rampell sinó processos consolidats i innovadors socialment, que treballen per combatre el context econòmic actual i que contribueixen a construir un entorn social més solidari. La societat civil, com en altres èpoques passades al nostre país, s’empodera, estira del carro i avança en la construcció comunitària.

Molts podrien considerar que li correspon a l’administració pública la gestió d’allò col·lectiu, que és qui pot garantir uns mínims drets iguals per tothom i que en alguns dels exemples la ciutadania desenvolupa un rol que no li pertoca. Ara bé, la incapacitat o el desinterès de les administracions per resoldre les necessitats ciutadanes, quedant moltes vegades relegades en la gestió burocràtica de petites subvencions, és terreny abonat perquè emergeixi el do it yourself; si no és que la mateixa administració es dedica a posar-hi impediments, com és el cas de la reforma energètica que penalitza l’autoconsum cobrant un peatge per l’energia produïda.

* les fotografies són extretes de pàgines web citades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s