SAREB té nom de desert urbà

Enguany el Barcelona Meeting Point, la meca de la bombolla immobiliària del país, va tenir un convidat especial: el SAREB hi era present amb un estand. La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) es va crear ara fa tot just un any amb uns actius (és a dir, habitatges) per valor de 50.781 milions d’euros i amb el 45% del seu capital públic.

Potser perquè no quedessin dubtes dels malaguanyats objectius que s’ha fixat el banc dolent, davant les reclamacions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) d’accedir a establir lloguers socials, el director d’actius immobiliaris del SAREB va sostenir que el seu mandat “no és regalar habitatges”, sinó recuperar el valor dels actius immobiliaris transferits des de les entitats nacionalitzades. I això és el què va anar a fer al Barcelona Meeting Point: portar a la venda 600 habitatges de la província de Tarragona i Barcelona. El catàleg que oferia podia ser el de qualsevol immobiliària d’ara fa set o vuit anys, en ple apogeu especulatiu: des d’un pis de 62.319 euros a Parets del Vallès fins a una residència unifamiliar de 689.000 euros a Cabrils, des de 73 pisos d’obra nova a Alcanar i Tortosa fins a pisos de segona mà, oficines, naus industrials o sòls. Per triar i remenar.

Què té el SAREB, concretament? Recopilem algunes dades. A Catalunya, el banc dolent hi concentra el 18,5% dels seus actius immobiliaris. Ni més ni menys que 13.400 habitatges, 580 trasters, més de 3.300 garatges i prop de 6 milions de m2 de sòl. Tot plegat representa prop del 21,5% del valor dels seus béns immobles.

Davant d’aquest panorama, el banc dolent ha creat grans paquets per –directament- desfer-se dels seus actius. A l’agost es va vendre el Projecte Bull a un fons de capital risc H.I.G. Capital. 939 habitatges, 750 places de garatge i un local comercial venuts de cop per 100 milions d’euros i assegurant al comprador la seva participació en les futures plusvàlues.

Actualment estan oberts tres paquets més. El Projecte Harvest reuneix 35 finques rústiques, que sumen 5.700 hectàrees. El Projecte Paramount engloba 35 cases exclusives en zones turístiques i centres urbans, 8 de les quals a Catalunya, i on estan detallades les característiques dels habitatges i els preus de sortida. El Projecte Crossver és el catàleg del sòl urbanitzable. Elaborat per la consultora immobiliària Aguirre Newman, s’ofereix la compra de paquets de sòl per un mínim de 5 milions d’euros i un màxim de 100. Per saber quines finques són i on estan situades cal inscriure’s i firmar un acord de confidencialitat. Ho heu llegit bé: els béns dels bancs rescatats amb diners públics es venen d’amagat al millor postor a través d’una empresa privada. Aguirre Newman gestiona les ofertes que els inversors poden fer durant el mes de novembre i al desembre es faran les escriptures públiques. Dirigit a fons d’inversió, family offices i promotors tradicionals, el Projecte Crossver representa la venta més important de sòl urbanitzable a l’Estat espanyol: 660.000m2 de solars per construir (més!) habitatges.

Pel què fa actius terciaris (hotels, indústria, oficines, comerç) o els habitatges que no es consideren “cases exclusives” no és públic quines són les propietats del SAREB. Per què? Per què és l’habitatge que no té sortida? Només sabem que creen paquets de promocions de saldo per a fires concretes, com va fer al Barcelona Meeting Point o el Salón Inmobiliario Internacional de Madrid.

A banda de la venda del pastís per porcions i de forma força silenciosa, el SAREB també aprovà un pla de negoci que entre d’altres coses preveu destinar 103 milions d’euros per enderrocar edificis. #oletu. No n’hi ha hagut prou amb el rescat bancari i la creació del banc dolent amb diners públics, que ara es planteja l’enderrocament d’edificis quan alhora tenim centenars de desnonaments. No hi ha alternatives?

Les xifres de l’altre cantó de la balança de l’habitatge també són escandaloses. El primer semestre del 2013 a Catalunya es van realitzar 8.805 desnonaments (6.418 a la província de Barcelona i 37.545 a tot l’Estat). Durant el primer trimestre d’aquest any, Catalunya fou la Comunitat Autònoma que liderà el rànquing. L’any passat s’hi arribaren a executar 25.422 desnonaments.

Davant de tot plegat, quin és el rol de la Generalitat? Avui hem sabut que el Govern va per la mateixa línia: prepara la privatització de 14.000 habitatges de l’INCASÒL. Això és TOT el parc d’habitatges públics de la Generalitat. Els fons immobiliaris internacionals ja s’acosten com carronyaires després de la caiguda dels preus. Goldman Sachs i Blackstone troben més que llaminera l’oferta dels habitatges públics atès que la demanda de lloguer està pujant. I el Govern filtra d’estranquis a La Vanguardia que s’hi posa bé. I el conseller de Territori on és? No sap no contesta, al gener hi ha rebaixes.

Segurament no és més barat enderrocar edificis ni organitzar operacions de privatització que reallotjar persones, per plantejar-ho en termes economicistes. Cal recordar les xifres: a Catalunya portem 8.805 desnonaments i el SAREB hi té 13.400 habitatges. Tenim sobre la taula una oportunitat d’or per poder constituir un parc d’habitatge públic, extens i digne (que sempre ha mancat a casa nostra) i alhora respondre al drama social que evidencia la PAH. Tenim 13.400 oportunitats, no poden ser perdudes.

Salt (52)

Per adonar-se’n només cal fer una visita al BlocSalt, propietat del SAREB, que està situat al bell mig d’un dels escenaris que ens ha deixat l’explosió de la bombolla immobiliària, la darrera zona de creixement urbà de Salt que quedà estroncada. El paisatge avui el formen alguns blocs residencials habitats que conviuen amb edificis acabats però buits, d’altres a mig construir, grues i esquelets de formigó, tots envoltats per solars plens de bardisses i grans avingudes despoblades. Una escola amb alguns barracons trenca la monotonia d’habitatges, en la major part de la zona no hi ha comerç i els baixos dels edificis són usats per bancs i caixes per publicitar (again and again) ofertes de compra.

En aquest paisatge de postbombolla immobiliària, el BlocSalt, és un oasi que dóna sentit a la ciutat buida. És un edifici amb vida, on hi conviuen 43 persones de diverses edats i de moltes provinences. La PAH de Girona va ocupar-lo el 22 de març, quan l’edifici portava tres anys buit. Després de l’alerta del Tribunal d’Estrasburg, la Generalitat va oferir habitatges d’emergència a 7 de les 16 famílies que hi viuen. Dels set pisos que la Generalitat de Catalunya té a punt per oferir a les famílies, tres (tres!) són d’entitats bancàries que els han cedit per destinar-los a lloguer social.

L’operació mediàtica d’oferir “solucions” a set famílies del BlocSalt és només això, una operació mediàtica si alhora plantegem la venta massiva de l’habitatge públic del país, si alhora tenim milers de desnonaments al caure. Una tireta. La Generalitat té actualment fins a 1.250 habitatges buits a tot Catalunya, 92 dels quals a les comarques gironines i 12 concretament al Gironès. Per lentitud en l’adjudicació? Per què demanda i oferta no casen? En els temps que corren una administració pública no es pot permetre aquestes xifres ni un dia.

El BlocSalt és l’expressió local de les contradiccions del país en termes d’habitatge: gent sense casa i cases sense gent; un parc d’habitatge públic de petites dimensions i un parc d’habitatges enorme, buit i abandonat propietat d’entitats bancàries rescatades i del SAREB que no té sortida al mercat. Tot plegat confereix paisatges urbans absurds, barris mig construïts que no són viscuts, on es fa difícil creuar-se amb algun vianant pel carrer. Solars embardissats i edificis a mig construir desencadenaran problemàtiques de salut pública, seguretat i costos de manteniment. Les administracions estan preparades per cobrir les conseqüències d’aquesta nova ciutat? Enlloc de tornar a engegar la roda de l’especulació, cal aprofitar les oportunitats que tenim per responsabilitzar els banquers en la cerca d’una sortida humana a aquest context de postbombolla immobiliària. Davant d’aquest panorama, cedir tres habitatges és misèria i la sandàlia en mà només una anècdota.

Salt (72) Salt (74)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s