blogterritoriA

cropped-blogterritoia3.jpg

Alguns diuen que formem part d’una generació perduda. Altres, fa temps (quan les coses anaven bé?) ens deien que érem mileuristes. Ara alguns ens conviden a fer mobilitat exterior. És curiós que ningú ens hagi posat una etiqueta amb connotacions positives.

Som d’aquesta generació dels trenta i pocs (cada vegada més trenta i pico), que ens van explicar que calia que ens forméssim pels descosits per poder tenir una vida millor respecte als nostres pares. També ens explicaven de petits i joves que calia aprendre idiomes i com més millor. Com molts de la nostra generació, hem enriquit acadèmies diverses per aconseguir certificats de llengües.

A la nostra generació se’ns va convèncer que calia veure món, sortir de casa, espavilar-se i recórrer Europa i el que fes falta. Doncs maletes i Erasmus i cursos diversos. Som d’aquesta generació que la majoria de trasllats que hem fet són dels que només caben en una o dues maletes i un ordinador portàtil.

Som d’aquesta generació que vam sentir repetides vegades que calia que estudiéssim allò que volíem, no allò que tingués més sortides.

Borges_20101102.jpg

Som d’aquesta generació especialista en cercar convocatòries de beques: per marxar, per estudiar i fins i tot per treballar. Hem entrellaçat contractes de mitja jornada treballant-ne una de sencera, i cobrant tres xifres al mes. Hem celebrat arribar al mileurisme quan aquest país vivia als núvols amb bombolles immobiliàries i financeres. Hem compaginat contractes, contractets, beques i atur. I com a penyora, buscant-nos la vida amb feines i feinetes, hisenda cada mes de juny ens ho ha recordat amb bones clatellades.

Som d’aquesta generació que se’ns va convèncer que de vegades calia fer sacrificis per aconseguir a llarg termini una posició millor. Aquesta generació que de moment només ha vist la primera part de l’afirmació. Ens hem quedat amb els sacrificis. De la suposada recompensa no n’hem vist ni l’ombra.

Però també som d’aquesta generació que davant la paràlisi del país no vol resignar-se i haver d’agafar les maletes altra vegada, aquest cop sense bitllet de retorn.  Som d’aquesta generació que no vol deixar un país que no ofereix possibilitats i anar a buscar-les a un altra contrada. Som d’aquesta generació que preferim canviar el país per no haver de canviar de país.

I així ha sortit el BlogTerritoriA, ja que ens quedem ens permetem opinar i participar via les xarxes socials en les polítiques públiques del país. Volem dir la nostra sobre l’ordenació del territori, la sostenibilitat dels projectes urbanístics, la veritable participació de la població local i la governança que, després de tot, tenim. O no.

Parlarem de medi ambient, de ciutadania, de futur i desenvolupament econòmic, de les dinàmiques que sembla que tenim interioritzades i ningú s’atreveix a canviar. I si, també oferirem la perspectiva de gènere, no només perquè som dues dones, sinó perquè està pràcticament absent en la majoria de debats territorials.

Una visió crítica, si, però en clau positiva perquè ja estem cansades de tanta crisi que ho justifica tot. Ens hem quedat, i com a bones pubilles que som, ara opinarem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s